Ja queda menys per festa major, Peró com a mínim anem avançant amb el guarnit.
Avui he fet el meu primer assaig de Timbgrallers com tabalera del Drac, per mi ha sigut una miqueta dur, al principi no hi donava ni una, però crec que amb una miqueta més assaig pel dia 15 em pot sortir prou bé.
Demà marxem cap a Blanes, ho estic desitjant, perquè necessito desconnectar, marxa de Barcelon

a, últimament no estic gaire bé, no sóc la Laura de sempre. Potser us pregunteu perquè estic així, o potser no. Doncs estic així per varies raons, una d'elles es que en poc temps he passat de tenir una amistat que creia que seria per sempre, per tota la vida, a ni parlar amb aquesta persona, a fer trucades sense resposta, a enviar missatges que es queden en l' oblid.
Creia que passaríem molts dies i moltes nits juntes, però no ha sigut així, un cop més la gent m'ha decebut, m'ha deixat creure que no estava sola, però finalment ha tornat a passar, M'HA FALLAT.
Hi han paraules i explicacions que no em serveixen,com a mínim a mi no. Peró igualment que estiguis malament, després de la conversa que vam tenir, perquè no han canviat les coses?Perquè no has fet res per arreglar-ho? No ho entenc, la meva ment no arriba a entendre certes coses, com per exemple, perquè deixes perdre algú que estimes tant, perquè deixes que la nostra amistat s'esvaeixi? La veritat es que no ho entenc, però he decidit no pensar més en tot això, ho sento, però s'ha acabat, has tingut la teva oportunitat, com a mínim de donar el primer pas per arreglar tot això, i no l'has aprofitat, ho sento molt.
Potser sóc cruel, però jo no vull patir més, necessito començar a encaixar cada peça de la meva vida i això no ho puc fer si això no ho tanco definitivament.
Saps que aquí estic pel que vulguis, perquè jo sóc així, Peró no em tens com a pilar de la teva vida, com molt bé deies tu. Haig de començar a pensar amb mi.
Avui el meu blog ha sigut una mica..no sé com dir-ho, però ho havia de fer.
Potser no es el lloc on escriure tot això, però son els meus pensaments, com a mínim ara tot allò que l hi vull dir no es perdera no se on.
Camí a la platgeta i a descansar que ja em toca.
Ens tornem a trovar dilluns.